dijous, 26 de novembre de 2015

AGRICULTURA

  A part dels petits horts als marges de rius i rieres, al poble igual que ala resta de la comarca hi trobarem cultius de secà.


ELS CEREALS

  Una gran part de les planes es van destinar a l’agricultura. Es van talar els boscos per poder aprofitar el terreny.
  Com que són terres de secà, els conreus que més bé s’hi van adaptar van ser els d’ordi, blat i civada (per aquest ordre).

L’ORDI

  El consumeixen tant les persones com els animals. S’ha conreat des de la prehistòria.
  La seva espiga és característica perquè té unes fines arestes que protegeixen les llavors i
que formen una mena de plomall.



  Amb la closca de la llavor de l’ordi es fa la malta, la cervesa i el whisky.
  Amb la llavor es fa farina.
  Ja a  l’antic Egipte ja s’usava l’ordi per a fer pa i cervesa.
  Resisteix millor les sequeres que el blat.



EL BLAT


  És el cereal més consumit per les persones des de l’antiguitat. Es té informació del seu cultiu des de l'antiga Mesopotàmia.



  Amb la farina del blat es fa el pa, un dels productes bàsics de nostra alimentació. Amb el
blat també s’hi fan productes com la pasta, la sèmola, algun tipus de cervesa, pastissos i molts altres tipus d’aliments.
  És una planta que suporta prou bé les sequeres.
  Encara trobarem alguns camps de blat a les rodalies del poble, però el seu conreu ha minvat considerablement.
  






  Imatges de la batuda del blat a les eres de les cases pairals.


Cal Gimferrer. Any 1.905
Cedida David Bricollé.




 Cal Vilaseca (Boades). Any 1.946 
Teresa Plana.





Cal Vilaseca (Boades) Any 1.946
Cedides Elisa Puig.


Anys quaranta.
Quirze Linares (El Peret de Les Cases)
llaurant les terres de la finca.
Cedida Martí Linares.

LA CIVADA

  Les llavors de la civada són ben diferents a les del blat o l’ordi. Es fan al capdamunt de la tija, en una disposició com la del raïm i estan protegides per unes cobertes.
  El seu conreu és també molt antic. Es va difondre molt quan les persones van començar a utilitzar els cavalls per al transport i la feina, ja que la civada era un aliments bàsics per al bestiar.
  Cal tenir en compte que és un aliment que és un aliment que aporta moltes vitamines, greixos vegetals i minerals.


LA VINYA

  Un altre conreu molt important al Bages va ser la vinya.
  La vinya es pot plantar a la plana, però també es planta en terrenys amb pendent. Per tal que la terra no s’erosionés amb l’aigua, els pagesos construïen uns marges. Graonaven el terreny de manera que les arrels de les vinyes no perillessin i ells poguessin treballar millor.
  En aquesta imatge podem veure els graons que s’han fet en el pendent.
  És una bona forma per a aprofitar més terreny, però no és apropiat per a tota mena de cultius.
  Vallhonesta va ser una de les zones del Bages amb un important conreu de la vinya.
  Sembla ser que la qualitat dels vins procedents d'aquestes vinyes tenia força renom..
  Per això, durant l'època d'auge d'aquest cultiu, la producció del poble va fer guanyar força diners als pagesos.
  Podem comprovar que en aquell període (segle XVIII fonamentalment) Els grans masos van haver de contractar parcers, les masies van ser ampliades i se'n van construir de noves.
  La majoria dels masos premsaven el raïm amb les seves premses i el deixaven fermentar a les seves tines.
 
Imatge de principis del segle XX, a Cal Gimferrer.
Tragí del vi.
Cedida David Bricollé.


.

Imatges publicades a El Breny.

1.935
Arxiu Miquel Vila.

Verema.
Cedida Jordi Ribera.

Temps de verema. Any 1.950.
Cedida Marina Busquets.


Verema a Les Cases
Inés Sanjosé, jugant amb un dels parcer.
Cedida Martí Linares.

Verema a Les Cases
Cedida Martí Linares.

  La vinya va arribar a ser el conreu més important de tota la comarca fins que l’any 1.892 va arribar la plaga de la fil·loxera. Una malaltia que va acabar amb la major part de totes les vinyes de la comarca.
  Molts terrenys que abans havien estat destinats a les vinyes, ara s’han anat repoblant amb la brolla.




  Actualment, sobretot al terme de Vallhonesta, s'esta recuperant aquell mateix tipus de vinya. Pel que comenten els pagesos de la zona, a Castellbell i el Vilar quedava algun cep d'aquella mateixa espècie. Així que l'han comprat, l'han tornat a plantar a la zona i l'estan procurant recuperar.


Vinyes a Can Carrera
Cedida Núria Puértolas.

  Podem trobar records d'aquelles vinyes arreu del terme de Sant Vicenç de Castellet: les barraques de vinya, les parets seques, les tines, els celles, les botes, les premses...


 Barraca al Clot.
Cedida Núria Puértolas.
Barraca a Cal Fiter (Clot del Tufau)
Cedida Núria Puértolas.
Construcció de paret en pedra seca per a salvar un marge.
Cedida Núria Puértolas.
Botes del celler d' Els Fabrés 
Cedida Núria Puértolas.
Celler d' Els Fabrés
Cedida Núria Puértolas. 
Bota d' Els Fabrés.
Cedida Núria Puértolas. 
Tina de Can Vinyes.
Cedida Josep Chertó. 
Tines de Can Vinyes.
Cedida Josep Chertó. 
Premsa de l'any 1.888 del mas de
Sant Joan de Dalt.
Cedida Núria Puértolas.


ELS AMETLLERS

  Va ser un altre dels conreus a destacar. L’ametller és un arbre de secà que resisteix prou bé el fred de l’hivern i les fortes sequeres de l’estiu i que no necessita massa cura. Es
podia plantar als marges del grans conreus de cereals i tampoc necessitava un terreny massa pla.
  El curiós d’aquest conreu és que per aconseguir arbres resistents, cal fer un empelt. És a dir, primer es planta un plançó d’ametller amarg, i després s’hi fa un tall al petit tronc i se li
empelta (o encaixa) una branqueta d’un ametller de bona qualitat.
  Les flors dels ametllers guarneixen els arbres abans que apareguin les primeres fulles.
Són l’indicador que arriba la primavera.
Resultat d'imatges de flors d'ametller

  Un dels perills que té aquest conreu és la meteorologia. Les flors de l’ametller són de les primeres que apareixen. Just abans de començar la primavera. Si alguna nit o matinada hi ha una forta gelada, pot malmetre les flors i la collita d’ametlles se’n va en orris.
  Trobarem ametllers per la majoria dels camins que hi ha al voltant del poble.


Cedida Núria Puértolas.

L'OLIVERA

  L’olivera és un cultiu de secà que resisteix bé els contrasts de temperatura. Al sud del Bages encara queden algunes finques dedicades a aquest cultiu, però fa uns quants anys n’hi havia moltes més escampades per tota la comarca.
  Pels camps, veureu petits cultius familiars en moltes zones.
  Actualment hi ha zones, com al Clot, on sembla que aquest tipus de cultiu està tornant a arrelar amb força.



2.015, novembre.
Cedides Núria Puértolas.

  No tots els masos tenien un trull. Expliquen pagesos de la zona que això de portar a moldre les olives tenia sempre un inconvenient. La majoria dels molins tenien una mena de fons fals on guardaven per a la casa una part de l'oli procedent de la premsa.
  S'explica que, a Cal Vinyes, aquest dipòsit tenia unes dimensions considerables.
  També comenta en Vicenç Ambrós, de Cal Martí de Vallhonesta que ( a part dels petits furts als que ja estaven acostumats) els pagesos de la zona preferien portar a moldre les olives al Pont de Vilomara abans que a Can Vinyes. La raó era ben senzilla: carregar el carro amb les olives i fer-lo pujar tot el pendent era una feina dura i molt laboriosa. Així que preferien fer el camí de baixada, anant cap al Pont de Vilomara.
  Podem trobar algunes pedres de les premses de molí. Fins i tot ara en tenim a l'entrada del poble.


 Cal Fiter. Clot del Tufau.
Cedida Núria Puértolas.
La mola que actualment hi ha a l'entrada del poble.
Abans era al camí del Castellet.
Cedida Montserrat Camps.



EL REGADIU

  Els productes de regadiu són imprescindibles per al consum diari, per tant, els rius i les rieres  van tenir, i encara tenen, un paper molt important en l’agricultura de la comarca.
 També podem trobar horts prop dels pous.Aquí, al poble, hi ha bastants pous. Alguns són prop del carrer gran i han quedat inclosos dins d’algunes vivendes.
  Les hortalisses són producte d’aquesta mena de cultiu (tomàquets,pebrots, albergínies, cogombres, enciams, cebes...)
  Tenim productes, com l’albergínia blanca que són originaris de la nostra comarca.
  Podeu trobar informació en aquest enllaç:

Albergínia blanca: http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-
economia/434860-entitats-del-bages-recuperen-lalberginia-blanca.html?dema=1
http://www.3cat24.cat/noticia/1289526/bages/El-Bages-recupera-lalberginia-blancauna-
varietat-originaria-de-la-comarca

  A part de les hortalisses, en l’agricultura de regadiu també es conreen arbres fruiters. Els més comuns al Bages són el presseguer, la pomera i la perera.
  El presseguer però, també s’ha començat a introduir com a cultiu de secà a la part sud de la comarca on no hi ha tantes gelades tardanes que poden malmetre les flors.
  Amb la marxa dels pagesos cap a nuclis urbans i l’abandonament d’algunes terres de cultiu, els productes d’horta van disminuir. Fins i tot, la famosa albergínia blanca va deixar de cultivar-se. Però, afortunadament, aquesta mena de productes tornen a tenir una gran importància.
  Les ribes del Llobregat han estat tradicionalment l'emplaçament on s'acumulen els horts de Sant Vicenç de Castellet però, com tots els horts de les ribes dels rius, tenen el perill de desaparèixer amb una crescuda del riu.


Cedida Núria Puértolas.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada