dimarts, 22 de juliol de 2014

GEOMORFOLOGIA. FORMACIÓ DEL BAGES.

El Bages forma part de la Depressió Central Catalana. Si ens fixem en el mapa de Catalunya, veurem que ocupa una zona situada entre sistemes muntanyosos:
Al nord hi ha els Pirineus.

En diagonal, del nord-est al sud-oest, hi ha les serralades litorals.



Fa milions d’anys, durant el període Terciari, aquesta conca o depressió es va anar omplint de sediments que portaven rius procedents de les muntanyes que l’envoltaven.
Per tant, a la nostra comarca, tenim un munt de roques sedimentàries d’aquell període: conglomerats, margues, calcàries, sal ...

EL RELLEU DEL BAGES

Al sud del Bages no hi trobarem formacions muntanyoses pròpiament dites. Les muntanyes s’originen per plegaments i trencaments de l’escorça terrestre (per exemple, els Pirineus) El que nosaltres anomenem muntanyes a la nostra comarca, no són el mateix.
Com s’han format?
Les roques del Bages procedeixen de sediments. Són roques bastant toves. L’erosió de l’aigua, el vent i les diferències de temperatura poden esquerdar, trencar, arrossegar i transportar.
Al llarg de milions d’anys, l’erosió del terreny, a la nostra comarca, ha provocat l’aparició del relleu actual.

Montserrat

Montserrat no és una muntanya! Així d’entrada, això podria semblar un disbarat, però és ben veritat si tenim en compte que no s’ha format per cap elevació del terreny.











El riu Llobregat és un dels protagonistes més importants en la creació de Montserrat. Els rius acostumen a arrossegar els materials que van trobant al llarg del seu curs. Aquí, a la plana, el riu no té massa força, però transporta els materials poc pesants que troba pel camí.

I on han anat a parar tots aquests materials? Doncs cap a Barcelona. Si observem el mapa de Catalunya, veurem que al costat de Barcelona hi ha un delta: el delta del Llobregat.


I com s’ha format? Quan el riu arriba al mar va abandonant, al llarg de milers i milers d’anys, els materials que ha anat transportant.
Les roques que formen Montserrat són més dures que les que abans havia al seu voltant i per això el riu no se les va endur. El Llobregat es va dedicar a “pispar” els materials més tous que voltaven Montserrat, fent que baixés el nivell de la terra i deixant una elevació allí on s’havien acumulat els materials més durs.
I per què Montserrat té aquesta forma tan característica, amb tantes punxes enfilant-se cap al cel? Això també és a causa del material de què està formada. És un material on s’hi fan esquerdes per on entra l’aigua. A l’hivern, l’aigua de dins les esquerdes es gela. Quan l’aigua es gela, augmenta de volum i té tanta força que pot partir les roques. Així és com s’ha format el relleu tan escarpat que forma Montserrat. I d’aquí procedeix també el seu nom: muntanya amb forma de serra (mont serrat).

Però tot i que l’aigua no s’ha pogut endur Montserrat, hi ha entrat per un munt d’esquerdes o clivelles i ha anat fent de les seves. Per la part exterior ens ha deixat aquesta mena de columnes


 i per la part interior ha anat desfent els materials més tous i ha format un munt de coves.



I aquesta aigua que circula per dins de Montserrat, on va a parar?
Una part surt per les fonts naturals i una part més important es filtra pels aqüífers, que són una mena de rius interiors que circulen per sota la terra.
Els aqüífers són molt importants per a la natura: subministren aigua a terrenys secs, donen aigua a poblacions a través dels pous...


El relleu tabular

Al Bages, a part de Montserrat, trobarem més “muntanyes de mentida”. Són terrenys més elevats que han aparegut gràcies a l’erosió de les terres que els envoltaven.
Vegeu aquesta imatge:

Al fons podem observar la silueta d’unes muntanyes. Són altiplans que s’han format per l’erosió.
En aquesta altra imatge podem veure el Collbaix (té uns 500 metres d’alçada). El riu Cardener i les rieres que passaven pel seu voltant van anar erosionant i esgarrapant la terra durant centenars de milers d’anys, però el Collbaix estava format per roca conglomerada i va resistir l’erosió.



Així doncs, on són les muntanyes del Bages?

A la zona nord de la comarca.


A la zona on ara s’eleven els Pirineus hi va haver uns plegaments molt forts.
La força d’aquests plegaments va arribar fins a la nostra comarca. Això sí, amb molta menys intensitat. Però com que el terreny era bastant tou perquè hi havia sal i guix, hi va haver plegaments i , fins i tot, trencaments del terreny (les falles).
En aquesta imatge podem veure tot un embolic de línies. Són els estrats que es van rebregar per la força dels plegaments.
Cardona. Muntanyes de sal.

I aquesta és la coneguda falla del Mig-món, a Súria. La trobem al costat mateix de la carretera, per la sortida nord de la població. Es poden veure els estrats inclinats i l’esquerda o trencament que hi ha al mig.

 

Les terrasses fluvials


Tant el Llobregat, com el Cardener, com les moltes rieres que circulen pel Bages han tingut un paper fonamental en l’aparició de les terrasses fluvials.
Ara les terrasses del riu ja no s’utilitzen tant com abans, però encara podem veure al costat del riu alguns horts.

Ja sabem que l’aigua dels rius arrossega el material que va trobant pel camí. En el curs alt d’un riu, com que hi ha mes desnivell, l’aigua baixa amb més força i pot arrossegar pedres de mida considerable. Aquí, al poble, el riu acostuma a baixar molt més tranquil. Tot i així, en èpoques de fortes pluges, podem veure com creix i puja pels marges del voltant.
Durant aquestes crescudes el riu diposita als marges tot de llims que ha anat transportant i, quan l’aigua torna al seu cabal, els llims queden abandonats als marges.
Aquests llims són molt bons per a la terra i, des que les persones van aprendre a cultivar la terra, van veure que hi podien plantar les seves hortalisses i els creixien millor i amb més facilitat.
Per això des de fa un munt d’anys, els pagesos han aprofitat les terrasses dels rius per a instal·lar-hi els seus horts.
Però sempre corrien el perill d’una pujada del nivell del riu. Si el riu baixa amb més cabal d’aigua i amb més força, els horts poden desaparèixer en un tres i no res.
Aquí podem veure unes imatges de l’any 2.000. És el Llobregat, al costat del pont que entra a Sant Vicenç. Com sol passar en totes les fortes riuades, els horts que hi ha a les terrasses fluvials és el primer que desapareix.




I la de material que la riera de Castellet va deixar al carrer del Clot del Tufau.







HISTÒRIA GEOLÒGIC.

Plànol geològic del Bages




Una història de fa molts milions d’anys.


Aquesta és la forma que, en l’actualitat, té la Península Ibèrica. Nosaltres som a l’extrem nord-est.


Però no sempre ha tingut aquest aspecte. Si poguéssim fer retrocedir el temps uns quants milions d’anys, ens trobaríem que una gran part de Catalunya és a sota del mar.
Fixa’t en aquesta imatge. Si segueixes la línia blanca reconeixeràs el perfil actual de la Península. La zona més fosca és mar. Un braç de mar que cobria part del País Basc, part de l’Aragó i part de Catalunya.



Alguns dels rius que corrien per aquella època desembocaven en aquest mar.   

Fa molts milions d’anys, l’escorça de la Terra va sofrir uns forts moviments.
Imagina una pilota embolicada amb paper. Si fas pressió damunt el paper, per alguns llocs el paper es trencarà, per altres el paper s’arrugarà i quedaran tot de bonys.
Doncs, si fa no fa, i una mica més exagerat és el que li va passar al nostre planeta.
Al voltant d’aquell mar situat al bell mig de Catalunya, es van alçar sistemes muntanyosos importants: els Pirineus i les Serralades litorals.
A causa d’això, un tros d’aquell antic mar va quedar tancat com si fos un gran llac. Els rius van canviar el seu curs. Ja no desembocaven en el mateix mar. I l’evaporació va fer que, poc a poc, s’anés assecant fins a desaparèixer del tot.
Aquell era un mar càlid, semblant a l’actual mar del Carib.

Per això les roques de la nostra comarca són roques sedimentàries. És a dir, roques que al llarg de moltíssims anys es van anar acumulant al fons marí.
Una gran part d’aquests materials els van anar portant els rius que desembocaven en aquest mar.
I clar, els mars són salats, així que, en evaporar-se l’aigua, va quedar acumulada un munt de sal repartida per tota la comarca, però que en alguns llocs es troba molt concentrada ( per exemple a Cardona).

Montserrat i Sant Llorenç del Munt

Els materials que formen Montserrat i Sant Llorenç del Munt van ser arrossegats fins a la costa pels antics rius d’aquella època.
De fet eren dos dels deltes que formaven aquests rius en arribar al mar.
En aquesta primera imatge veiem els materials que els rius abandonen formant deltes.




En aquesta segona imatge es representa el període en què el mar es va anar evaporant i van començar a quedar només uns petits llacs salats.


Els rius seguien dipositant llims i sorres en aquests llacs. Es van començar a formar les roques calcàries, les margues...



La força dels plegaments que van crear els Pirineus, també va arribar fins a la nostra comarca. Observa com la força empeny la terra i provoca plegaments a la zona nord.
Durant aquest procés, la sal marina que havia quedat enterrada sota centenars de metres de terra, va sortir cap a la superfície en llocs com Cardona.




Des de fa més de 13 milions d’anys, tots aquests moviments que van fer tant d’enrenou van aturar-se.
Però això no vol dir que les terres de la nostra comarca no canviessin.
Al contrari. Durant aquests milions d’anys d’època de “calma” hi va haver una protagonista molt important que va fer un munt de feina a la nostra comarca: l’erosió. El clima, l’aigua, el vent han tingut molt de temps per a fer de les seves i, amb paciència, però amb molta constància, han anat formant l’actual relleu.
En aquest dibuix podem veure Montserrat a la dreta i Sant Llorenç del Munt a l’esquerra.
Dues muntanyes que no s’han creat per plegaments o per falles del terreny, sinó que eren els sediments de dos deltes de rius que han quedat a la superfície i són més elevats gràcies a l’evaporació d’un mar i a l’erosió continuada, sobretot dels rius.

Podeu trobar més informació en altres punts de la xarxa, com ara:

http://blocdecamp.blogspot.com/2012/04/estructures-sedimentaries-de-prodelta.html


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada